Somiar No és Perjudicial: Exposició "Christian Dior I Granville"

Somiar No és Perjudicial: Exposició "Christian Dior I Granville"
Somiar No és Perjudicial: Exposició "Christian Dior I Granville"

Vídeo: Somiar No és Perjudicial: Exposició "Christian Dior I Granville"

Vídeo: Somiar No és Perjudicial: Exposició "Christian Dior I Granville"
Vídeo: Обзор элитной парфюмерии Christian Dior: Cuir Cannage, Cologne Royale, Milly La Foret, Granville. 2023, Març
Anonim

Villa Rumba és la casa familiar de Dior a Granville, situada en un alt penya-segat, oberta a tots els vents i immersa en un entorn verd. El dissenyador de moda va passar la seva infància aquí: el moment més feliç i serè. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la família es va traslladar a París, després va esclatar una crisi i el pare va fer fallida. La casa va passar a ser propietat de la ciutat.

La família Dior als jardins de la seva vila, 1912
La família Dior als jardins de la seva vila, 1912

La família Dior als jardins de la seva vila, 1912

Aquí, al seu paradís perdut, Dior tornarà una vegada i una altra, en els seus records, en cases noves i en col·leccions. Combinarà els colors de Granville: rosa i gris, les formes són estrictes i lacòniques, intentarà copsar les olors de lliri de vall i rosa i sentir l'atmosfera autòctona. Aquest interminable diàleg intern que Dior va mantenir amb la seva infantesa és el tema de l’exposició "Dior i Granville: el retorn a les arrels", que coincideix amb dues dates alhora: el 70è aniversari de la Casa de Dior i el 20è aniversari de la Museu Dior de Granville.

Vestit d'alta costura de Christian Dior, 1953
Vestit d'alta costura de Christian Dior, 1953

Vestit d'alta costura Christian Dior, 1953 © Col·lecció Dior Heritage, París © Laziz Hamani

La comissària Florence Müller guia l’espectador per les habitacions i s’ofereix a mirar la casa amb els ulls del mateix Dior. La seva passió pels cinturons i túniques japoneses, que recorda els vestits de qipao que portaven les dones a Xangai a la dècada de 1920, prové de la seva infància. El vestíbul d'entrada i l'escala central estaven revestides de bambú i decorades amb panells que reproduïen els gravats d'Utamaro i Hokusai; Dior els anomenava la seva "Capella Sixtina".

Vestit d'alta costura Christian Dior, 1958
Vestit d'alta costura Christian Dior, 1958

1 de 6 Vestit Dior, 1962 © Col·lecció Christian Dior Museum, Granville © Laziz Hamani Vestit Christian Dior d’alta costura, 1958 © Col·lecció Christian Dior Museum Granville © Laziz Hamani Christian Dior Alta costura, 2007 © COL·LECCIÓ DIOR PATRIMONI, PARÍ © LAZIZ HAMANI Christian Dior Alta Costura, 2007 © Col·lecció Dior Heritage, París © Laziz Hamani Vestit d'alta costura Christian Dior, 1958 © Col·lecció Christian Dior Museum Granville © Laziz Hamani

Traslladarà l’esperit familiar del saló Rumba amb una gran llar de foc i moblat segons les millors tradicions del segle XVIII a la seva nova llar a l’avinguda Montaigne. Al despatx del pare de Maurice Dior, tot està al seu lloc (una màscara negra, un gravat amb mosqueters amb bigotis i un misteriós telèfon) tot el que va infondre l’horror sagrat al seu fill, però al mateix temps el va esperonar: Christian es va esforçar per ser un empresari d’èxit, com el seu pare. Dior va heretar el seu bon gust artístic de la seva mare que adorava la música i els jardins. Els seus vestits, la seva moderació i la seva silueta prima, recordarà més d’una vegada a les seves memòries. Al seu viver: contes de fades de Charles Perrault i "Viatges insòlits" de Jules Verne. Dior sabia des de petit que els somnis es feien realitat i que no és perjudicial somiar.>

Popular per tema