La primavera passada, a l’Ajuntament d’Estocolm (aquí, el 10 de desembre, els premis Nobel solen ser premiats, de manera que l’elecció del lloc difícilment és casual) va acollir per primera vegada la cerimònia del Premi al canvi global organitzada per la Fundació H&M per donar suport a projectes que prometen per fer "ajustaments" a la indústria de la moda. Per ser més precisos, en els processos de producció: fer-los més ètics i respectuosos amb el medi ambient i, idealment, també ser inútil és una tasca important, sobre la solució de la qual la part conscient de la comunitat de moda lluita des de fa diversos anys. És cert que quan llegiu sobre aquests concursos, la imaginació, per alguna raó, atrau de manera persistent els graduats d’ahir o fins i tot de demà, de les escoles de disseny, esculpint vestits a partir d’ampolles de plàstic sense refinar i presentant les seves creacions com una mena de manifest. Però el concurs es va iniciar La Fundació H&M és molt més seriosa que un espectacle estacional de talents innovadors: entre els finalistes no trobareu adolescents ombrívols amb samarretes negres de Rick Owens: són gent bastant madura i més ciència que moda. A la final, per cert, hi ha cinc projectes, entre els quals es reparteix una generosa subvenció d’1 milió d’euros. La manera de distribuir l’import la decideixen tant un jurat professional com els usuaris d’Internet que han consultat el lloc web oficial. Aquell any, la peça més satisfactòria del "pastís" de diners (300 mil euros) va anar a parar als finlandesos, que van descobrir com convertir els productes de cotó usats en un nou teixit.
250.000 € van anar a parar a un equip nord-americà que es va oferir a reciclar el polièster mitjançant microbis. Un "bronze", de 150 mil euros cadascun, va ser rebut per un italià, un holandès i un estonià; les seves idees són materials de pastissos cítrics i algues, i una plataforma en línia per vendre teixits excedents. El negoci no va acabar amb la recepció dels xecs: el grup de guanyadors va passar els darrers dotze mesos viatjant per tot el món i parlant amb experts. Per cert, H&M no requereix que els triomfadors en el futur necessitin cooperar amb ells, tot i que estaran encantats de veure els fruits dels seus treballs a les seves col·leccions. Així doncs, a la versió més recent de H&M Conscious, que arribarà als prestatges el 20 d’abril, podeu trobar diverses coses creades no sense l’ajut del pastís ja esmentat, o millor dit, de fibra taronja que se n’obté. També es va convertir en el punt de partida de la "càpsula" Salvatorre Ferragamo. Però no hi ha gelosia quan es tracta d’una bona acció.
© premsa Global Change Award
La setmana passada, al mateix ajuntament, altres cinc magnífics van pujar a un escenari especialment construït. Dir que la competència era elevada no vol dir res: en total, es van presentar més de 3.000 sol·licituds de 130 països per participar a la segona ronda dels premis Global Change. I experts (inclosa, per exemple, la professora de la Universitat de les Arts de Londres Rebecca Earley, responsable de finances del clima i el carboni del Grup del Banc Mundiali la supermodel Amber Valletta coneguda pels seus bons esforços) van haver de treballar molt per separar el blat de la palla: no totes les idees estan destinades a ser realitzades (almenys no en les pròximes dècades), i la implementació d'altres necessitarà més finançament i diligència que al final, s’obtindran beneficis. Quan es van seleccionar els cinc millors projectes, segons els jutges, es va tornar a obrir la votació en línia. Segons els seus resultats, el guanyador i, per tant, el propietari de 300 mil euros, va resultar ser una idea d’Itàlia: Rosa Rosella i els seus associats proposen convertir les restes de producció de vi en pell artificial (per descomptat, la nena més de una o dues vegades va haver de respondre a la pregunta de si hi ha roba i fa olor a vi; afortunadament, amb sentit de l’humor, la morena està bé). 250.000 €: recompensa per l’esforç de l’equip unit de Suïssa i els EUA:la seva idea és crear teixits amb energia solar. Un fil que conté informació que facilitarà un processament posterior de les coses és fruit dels esforços de l'equip angloamericà. El teixit fet amb fem (un altre motiu interminable d’acudits, que fins i tot els mateixos autors feien) són holandesos. El texà, que es tenyirà amb texà vell, és australià. Les tres idees van rebre 150.000 euros cadascuna per implementar-les. Ningú no es va llançar amb falses promeses: els concursants, com els representants del jurat, entenen que la implementació d'algunes idees trigarà anys. Però quan la realitat es faci realitat, la vida en aquest planeta es farà una mica més fàcil i els costos, ja siguin temporals o monetaris, val la pena.>- fruit de l’esforç de l’equip angloamericà. El teixit fet amb fem (un altre motiu interminable d’acudits, que fins i tot els mateixos autors van fer) són holandesos. El texà, que es tenyirà amb texà vell, és australià. Les tres idees van rebre 150.000 euros cadascuna per implementar-les. Ningú no es va llançar amb falses promeses: els concursants, com els representants del jurat, entenen que la implementació d'algunes idees trigarà anys. Però quan la realitat es faci realitat, la vida en aquest planeta es farà una mica més fàcil i els costos, ja siguin temporals o monetaris, val la pena.>- fruit de l’esforç de l’equip angloamericà. El teixit fet amb fem (un altre motiu interminable d’acudits, que fins i tot els mateixos autors feien) són holandesos. El texà, que es tenyirà amb texà vell, és australià. Les tres idees van rebre 150.000 euros cadascuna per implementar-les. Ningú no es va llançar amb falses promeses: els concursants, com els representants del jurat, entenen que la implementació d'algunes idees trigarà anys. Però quan la realitat es faci realitat, la vida en aquest planeta es farà una mica més fàcil, i els costos, ja siguin temporals o monetaris, val la pena.>Ningú va escampar falses promeses: els concursants, com els representants del jurat, entenen que la implementació d’algunes idees trigarà anys. Però quan la realitat es faci realitat, la vida en aquest planeta es farà una mica més fàcil, i els costos, ja siguin temporals o monetaris, val la pena.>Ningú va escampar falses promeses: els concursants, com els representants del jurat, entenen que la implementació d’algunes idees trigarà anys. Però quan la realitat es faci realitat, la vida en aquest planeta es farà una mica més fàcil i els costos, ja siguin temporals o monetaris, val la pena.>