Lluna, Tifó, Préssecs: Què és L'osmanthus I Amb Què Es Menja

Fa un parell d’anys, el meu marit i jo, seduïts per bitllets econòmics, vam escollir el moment més inadequat per viatjar a Hong Kong: l’agost, la temporada del tifó. En arribar, hi havia boira a l’aeroport de Hong Kong: serps escarlates als avions de Dragonairhi nedava com a divinitats que s’han perdut. El vent va arrasar brutalment la badia, gris i apagat en absència dels famosos vaixells amb veles vermelles. La maleta es va humidar instantàniament i el passaport es va ondular per la humitat, com una fulla de plàtan, però la vida a Hong Kong va continuar. En general, en cas de tifons, els hongkongesos tenen regulacions clares. Al tercer nivell de perill de tifó, quan la part superior de l’onada es torna vermella amb sorra agitada, els surfistes de kite volen a la platja i les mestresses de casa rutinàriament treuen testos dels balcons. A la vuitena, el mar desborda les seves costes i inunda el terraplè: processons de sabatilles de goma, arrossegades del llindar per l’onada, s’estenen al llarg de l’aigua i els núvols d’esprai blanquinós corren sobre l’aigua, com els mals esperits. I només al desè nivell es produeix oficialment la fi del món: es tanca la borsa de Hong Kong. Qualsevol cosa per sota dels "deu"a casa no hi ha cap raó per amagar-se darrere dels sacs de sorra: mentre hi ha una tempesta a l’exterior, la gent de Hong Kong es mou tranquil·lament per la ciutat, entrellaçada amb una xarxa de galeries de vidre i passatges subterranis.

Aquí anem, comprant enmig d’un huracà. De camí, al vestíbul de l’estació de metro de Hong Kong, una multitud ens va cridar l’atenció. Van pensar: la cua dels bitllets resultava estar a la taula d’un restaurant modest, separat del flux de passatgers per un paret baix. Orava a l’entrada, una desagradable campana, un menú sense traducció, de manera que, segons les guies, els millors viatges gastronòmics comencen a Àsia i Tim Ho Wan, on hem filtrat mitja hora més tard, n’és un bon exemple: idea de el xef Mac Qui-pui, que s'encarregava de la suma de dim sum - dones al restaurant Lung King Heen del Four Seasons de Hong Kong… El 2009, Qui-Pui de Seasons va deixar la feina i va obrir el seu propi restaurant, que aviat va rebre una estrella Michelin, un cas sense precedents en aquella època, atesa la factura mitjana del sopar (uns 500 rubles). El primer punt es va tancar, però va aconseguir parir descendència: acabem d’arribar a la branca. Després de sumes dèbils i bollos al vapor (és a dir, ben aviat, ningú es va quedar despert a Tim Ho Wan) van portar unes postres en què no reconeixíem cap dels dolços que coneixíem. Gelea transparent, a l’interior hi ha unes petites flors en forma d’estrella, congelades en gelea, com formigues antigues en un tros d’ambre. El sabor és subtil, però l’olor és densa, melosa, masticable, com un tros de bresca fresca. Ens hi vam submergir de cap.

Les estrelles daurades de gelea, tal com ens van explicar més tard a l’hotel, eren les flors d’osmanthus, un arbust arbori comú a les regions tropicals d’Àsia. A la Xina, es considera una de les deu flors sagrades: la llebre de lluna lliura l'elixir de la immortalitat en un morter durant tot l'any, assegut sota un arbre d'osmanthus. L’absolut obtingut de les seves flors fa olor de perfum ja fet: albercoc i préssec, espuma de sabó, cuir bronzejat, mel i violetes. "Osmanthus, juntament amb la tuberosa i el jacint, té una olor que Déu devia inventar durant el període de la seva passió per la química orgànica": així és com descriu aquest complex perfum el crític de perfums Luca Turin. Si comparem un perfumista amb un joier, sembla que tot el que necessita fer amb aquest diamant groc és proporcionar-li un tall simple i noble i obtindreu una obra mestra. Però hi ha dificultats: primer,osmanthus és molt car: si parlem d’absolut, el preu és comparable a l’orris. En segon lloc, és difícil treballar. "El perfum de l'osmanthus té massa facetes: cuir, tabac, fenc, espècies, fruits secs, violetes", diu el perfumista Jean-Christophe Herault. "És més fàcil convertir totes aquestes veus en cors que no pas en sols bells i nets". Encara busco el meu osmanthus perfecte: una "sal" luxosa i corrosiva que coronaria la balada de deu hores del perfum. Però fins ara la millor versió és l’osmanthus desconnectat, famosament interpretat al centre d’un restaurant de Hong Kong, al cor d’un tifó tropical.que un sol bell i net ". Encara busco el meu osmanthus perfecte: una "sal" luxosa i corrosiva que coronaria la balada de deu hores del perfum. Però fins ara la millor versió és l’osmanthus desconnectat, famosament interpretat al centre d’un restaurant de Hong Kong, al cor d’un tifó tropical.que un sol bell i net ". Encara busco el meu osmanthus perfecte: una "sal" luxosa i corrosiva que coronaria la balada de deu hores del perfum. Però fins ara la millor versió és l’osmanthus desconnectat, famosament interpretat al centre d’un restaurant de Hong Kong, al cor d’un tifó tropical.

5 de les millors olors d'osmanthus